Connexió a la xarxa i seguretat

OTAA i ABP

OTAA (over-the-air activation, activació per ràdio): el dispositiu s'uneix a la xarxa amb una join request. Necessita tres valors:

• DevEUI: el número únic al món del dispositiu (16 caràcters hexadecimals),
• JoinEUI (abans AppEUI): identifica el servidor de join,
• AppKey: la clau secreta (32 caràcters hexadecimals).

A partir d'aquests valors, a cada join es deriven noves claus de sessió. OTAA és el mètode recomanat.

ABP (activation by personalization, activació per personalització): les claus de sessió i l'adreça del dispositiu són fixes. El dispositiu no fa mai el join. És més senzill, però menys segur i propens a errors quan els comptadors de trames es desajusten.

Xifratge

LoRaWAN fa servir AES-128 en dos nivells:

• NwkSKey (diverses claus de xarxa a LoRaWAN 1.1): protegeix el missatge contra modificacions; la xarxa la fa servir per comprovar que un missatge és autèntic.
• AppSKey: xifra la càrrega útil d'extrem a extrem. El gateway i l'operador de la xarxa només veuen bytes xifrats; només el servidor d'aplicació els desxifra.

Comptador de trames

Cada missatge porta un comptador correlatiu (FCnt). La xarxa descarta els missatges amb un comptador que ja ha vist. Això impedeix que algú torni a enviar paquets antics.

Si un dispositiu ABP es reinicia i torna a començar per 0, la xarxa en descarta els missatges. Amb OTAA el comptador torna a començar després de cada join, i en aquest cas és correcte.